viernes, 20 de junio de 2014

Material al pati: fem psicomotricitat!


Boníssim dia a tothom!

Última entrada, la d’avui... hem acabat les pràctiques i hem exposat els projectes de millora. Em sento millor! Després de l’atac de nervis, l’estrès, el pànic, etc. Crec que ha sortit bé; millor del que m’esperava.

El meu projecte de millora tracta sobre la psicomotricitat al pati. La raó és perquè com els nivell 3A i 3B del meu centre de pràctiques no posen fer-ne, vaig voler introduir material per tal de suplir aquesta carència.

L’aula de psicomotricitat és molt petita per a què els grups de 2 a 3 anys puguin fer aquesta activitat sense molestar-se; i, com ja he dit diverses vegades, no tenen prou recursos humans per fer desdoblaments i poder-ne fer.

El repte era millorar el pati, adaptar-me a un pressupost i aconseguir que això pogués seguir endavant quan jo marxés del centre. Així que, veient que el material que hi havia afavoria el desenvolupament del tronc inferior principalment, vaig introduir rodes per afavorir la tonicitat del tronc superior, caixes per a fer construccions i jos simbòlic, així com col·laboratiu. I una caseta no estructurada com a tal i un túnel per afavorir el desenvolupament motor en general. També vaig introduir una marieta, que era un mòdul d'aire, que afavoria a la tonicitat corporal, al desequilibri i equilibri, així com també servia de lloc de descans per als infants.

L’acollida, tant per part del centre com dels infants, del material va ser molt bona i els hi va agradar molt, va haver moltes millores després de quatre sessions com: més ocupació de l’espai, més autonomia, menys reclam d’atenció de l’adult i més cooperació entre companys.

A més a més, això em va servir per adonar-me que amb poc pressupost es poden fer coses grandioses, ja que tal com està l’educació avui dia, és difícil comptar amb un gran pressupost per a posar materials de primera.

És per això que les etiquetes d’avui són: Psicomotricitat, perquè és l’eix clau del meu projecte de millora; i Autoconcepte professional, perquè tal com estan les coses en tema d’educació avui dia, potser hagi de recórrer més vegades a aquesta creativitat per afavorir el desenvolupament integral dels meus futurs alumnes.

Per acabar us deixo una fotografia molt representativa de l’acollida del material. És de la quarta i última sessió que vaig fer d’aquest pla de millora. La veritat és que em va deixar amb molt bon sabor de boca.



Una abraçada molt forta a tothom i ens veiem l’any que ve... tanquem per vacances i tornarem amb més i millor!

Petonets!!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪

____

BIBLIOGRAFIA:

·         Fotografía d’elaboració pròpia.

Documentes? ... Documento!


Hola hola!

Ja estem acabant quasi, ens trobem al dia 55, i avui us parlaré d’una anècdota que m’ha passat a les meves pràctiques.

Com ja sabeu, he estat rotant pels diferents grups de l’escoleta i, estant a l’aula d’un any i mig a dos anys, vaig col·laborar amb la tutora per fer una sèrie d’activitats que tenia pensades i que va aprofitar que estava amb ella per fer-les. En una d’aquestes em vaig oferir a fer la documentació per posar-la a l’aula i mostrar-la als pares.

El fet és que li va agradar tant, que una setmana més tard va demanar-me si volia participar en fer una altra activitat i fer-li la documentació pertinent.

Aquí realment és on he vist la importància de la parella educativa o dels recolzaments profitosos. El fet que aquesta escoleta estigui en mínims gairebé tot el curs fa que hi hagi grups que no puguin fer les activitats que els hi agradaria per aquest motiu; ja que el grup nombrós d’infants tant petits també fa que hi hagi que tenir més ulls al damunt.

Així que avui m’he sentit molt bé. Veig que la feina que estic fent i la relació de coneixements que estic realitzant és molt profitosa. De fet, assignatures que realment no sabia perquè havia de fer-les, lis estic veient el sentit.

Sincerament, gràcies a les pràctiques estic descobrint el sentit de moltes de les coses que ens han dit i ensenyat durant els tres anys que portem de grau. Potser està malament que ho digui, però començo a veure una connexió entre totes les assignatures que tenim. Sí, ara que potser ja és tard... però bé, més val tard que mai... o això diuen...

Així que les etiquetes d’avui són fàcils: Disseny, perquè he set jo mateixa qui ha dissenyat la documentació que faria i com; i treball col·laboratiu, perquè per a poder fer la documentació he hagut de col·laborar en una activitat que la tutora tenia preparada per als infants.

Us deixo una imatge de l’experiment que han realitzat amb llet, sabó i colorants alimentaris. Tota una explosió de colors!

La imatge no és de les que he fet per motiu de la llicència d’imatges dels infants, però per a què un faceu una idea...

 


 SALUT!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪

____

BIBLIOGRAFIA:

·         Imatge extreta del link següent: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI8Z4e8lfxMqkl9Jtv8jFLIQUvxAIVPpb12BiEM2n2uOYuh_PA5jQox1AF7aocyARQzQQki692GtaYCdH1DjZ4UKeIIYh-sjVN2ukBhj0Flqv0v7vMdWIySZcXopb3bz7ZC8pidPUM6AsJ/s640/leche+divertida.jpg

 

jueves, 29 de mayo de 2014

Deixant petjades...


Bona tarda a tots i a totes! Avui duc una entrada molt especial ja que us parlaré d’una activitat que he portat a terme amb tots, TOTS, els infants del centre “Es fameliar”, aprofitant la meva rotació per totes les aules.

L’activitat sembla una mica senzilla, però per a cada grup s’ha adaptat a la seva programació, de forma que han fet una creació entre tots que, a hores d’ara, adorna l’entrada de l’escoleta i a simple vista sembla tot una mateixa composició. L’activitat que he escollit ha set pintar de colors les plantes dels peus i fer camí a un paper continu, a més a més, volia posar prou verd també per a què semblés una mena de planta amb flors, aprofitant l’estació de l’any en què ens trobàvem: primavera.

Pel que fa a l’activitat amb bebès, la classe dels “Patufets”, dir que era una activitat d’experimentació sensorial que la tutora de grup tenia planejada per fer-la una mica més endavant, però que, aprofitant que estava jo, l’han avançat una mica en la programació. Per a ells, com són set alumnes, he escollit set color diferents, un per a cadascú, menys el verd. Per a posar la pintura, he utilitzat rodets i pinzells, ja que són tactes diferents i ells es troben en una etapa sensoriomotriu per la qual  coneixen tot a través dels sentits. El moment de fer-ho era després del moment de descans, quan anaven aixecant-se de dormir.

En la programació de la tutora aquesta activitat es trobava dins un projecte anomenat “Peus peuets, les extremitats oblidades”, ja què té molt en compte aquesta part del cos que, en créixer, sembla que no els hi fem gaire cas.

El color verd el vam afegir amb les mans, al dia següent, i formava part del conte que estaven aprenent aquell trimestre “En Patufet”. Amb dues tonalitats de verd, una a cada mà, vam deixar que els infants fessin la seva pròpia col (on s’amaga el personatge el conte abans de ser empassat per la vaca). Les fotos del procés i del resultat les veureu més endavant, amb les de la resta de grups.

Seguim amb la classe de “La rateta que escombrava l’escaleta”, els infants 1 a 1 any i mig. Amb ells vaig tenir present que estaven en un moment de desenvolupament de la parla i es fixaven molt en els colors i les parts del cos. Així que dedicarem un dia als peus i l’activitat que van fer va ser la que jo havia proposat. En aquest grup es va fer l’activitat en dos moment, primer els que dormien després de esmorzar, i després, mentre aquells dormen, els que no dormien la feien. En aquest cas, cada infant portava un peu pintat d’un color diferent, alternant el verd per a què també hi tingués lloc.

A l’aula d’1 any i mig a 2, “Els tres porquets”, l’activitat va tenir lloc en el moment d’experimentació, en aquest cas es pretenia que els infants comencessin a tenir present el temps d’espera. Així que l’activitat va ser en un mateix moment per a tots: després de l’esmorzar. Es van treure les sabates i van asseure’s a la porta del porxo, esperant a ser cridats d’un en un. Sabíem que era una activitat molt llarga per a què tots estiguessin asseguts esperant, però la veritat que ens va sorprendre tant a la tutora com a mi, que ho van fer molt i molt bé.

En aquest cas, cada infant tenia un color assignat i hi havia un parell de totalitats de verd conscientment. Anaven entrant un a un, anaven al seu color, posaven el peu dintre i caminaven per sobre del paper. Amb aquest grup, dir també que cercàvem l’autonomia, així que ells sols posaven un sol peu (l’altre no, per tal de no relliscar pel paper) i caminaven. En acabar els hi ajudàvem a rentar-se el peu. Jo encara estic sorpresa de la paciència i espera que van aconseguir tenir els infants d’aquest grup, van gaudir molt i ho van fer genial.

Passem ara a explicar com ho van fer els nens i nenes de la classe de “L’aneguet lleig” i “La caseta de xocolata”. En el primer cas vam haver-ho de fer dos dies seguits, ja que el primer dia, les fotografies per a la documentació no van sortir com esperàvem i realment, “ja que ho fem, ho fem bé!”. Encara i així, el procediment va ser el mateix els dos dies per als dos grups. En aquesta ocasió cada infant portava un peu d’un color i l’altre d’un altre color. Per a aquests grups de utilitzàrem aquesta activitat com a una més dins el projecte “Som pintors”, ja que havien pintat amb terra, amb sal, amb gel, etc., però només amb les mans. Aquesta va ser una forma més de pintar, diferent a com esperaven que fos.

Com hem dit, els infants del grup 3B (“els aneguets”) portaven un peu verd i l’altre de color. Els infants de “la caseta”, per contra, no van utilitzar el color verd per als peus, ja que dies abans havien pintat un tros ben gros de paper continu només de verd amb diverses tècniques, en una altra activitat dissenyada per mi i per a ells.

En ambdós casos els hi pintàvem amb un rodet i un pinzell els peus i, per tal d’assolir autonomia, els hi deixàvem rentar la poca pintura que els hi quedava amb tovalloletes humides.

Com podeu veure, i tal com vaig poder veure jo, aquesta mateixa activitat es pot realitzar amb tots els grups, adaptant-la a la seva programació amb imaginació. Vaig gaudir moltíssim de les diferents experiències, les tutores em van ajudar moltíssim i, he de dir, que les diferents propostes han set possible gràcies a la participació de la parella educativa a l’aula. Des d’aquí voldria aprofitar per fer una demanda: la parella educativa és necessària en les escoletes; més supervisió, més qualitat educativa, més tipus d’activitats, etc. Amb una parella educativa, els infants poder desenvolupar-se molt millor en gairebé tots els sentits així que, per favor, menys retalls en educació!

Per acabar, les etiquetes de les competències d’avui: Disseny, ja que les activitats han set dissenyades, adaptades i portades a terme per mi a les diferents aules i programacions; i Reflexió i Innovació, ja que m’he adonat de la importància de dues persones a l’aula per afavorir el desenvolupament dels infants, així com la millora de la documentació que es pot fer; de que es pot desenvolupar la mateixa activitat a tots els grups amb imaginació i que les errades sempre formen part de l’aprenentatge.

Us deixo un vídeo elaborat per mi amb les fotografies i vídeos que es van realitzar durant les activitats.

Una abraçada ben forta a tots!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪

____
AGRAÏMENTS:

-          A les tutores dels grups de l’escoleta “Es fameliar”: Esperança Costa, Pilar Ribas, Enriqueta Díaz, Margalida Bufí, Mª José Reyes per ajudar-me a dur a terme aquestes activitats.

-          A Toni Granados i Mª Emilia García per fer possible aquestes pràctiques.

-          A tots els infants de l’escoleta “Es fameliar” per participar i aprendre amb mi amb aquesta activitat.

domingo, 25 de mayo de 2014

Dia de diverses reunions...

 
Bon dia! Dia llarg el d’avui, estem al dia 46 de les pràctiques i avui he assistit a dues reunions: una de claustre i una altra amb els pares del meu grup assignat. Començaré parlant de la primera.
La reunió de claustre d’avui ha set molt agradable. Es nota que per parlar dels problemes que poden sorgir amb els companys de feina no fa falta estar amb mal humor. De fet, tenen un cartell a la sala de reunió de claustre en que es pot llegir clarament: “Treballar en equip requereix: paciència, confiança, recolzament mutu, respecte, sinceritat, diàleg obert, desig de perseverar i un poc de bon humor per fer front als problemes que sorgeixen”. Crec que aquesta és la clau de la bona convivència que hi ha al centre “Es fameliar”, ja què, tot i que s’han parlat problemes d’organització, etc., en cap moment s’ha dit una paraula més alta que una altra.
He de dir també, que a primera hora del matí van passar-me un full informatiu de les ordres del dia que tindrien lloc al claustre. En primer lloc anàvem a parlar de les meves pròpies pràctiques, ja que havia de començar a rotar per la resta de grups. Segonament, s’anaven a organitzar les reunions del tercer trimestre de cada grup, posant-se d’acord en dies i hores per no coincidir i poder fer-la més còmodament. Seguidament s’havia de parlar dels períodes d’admissió, tant dels infant que passen a l’escola l’any vinent com dels nous que han d’entrar en l’escoleta. Un quart punt del que s’havia de parlar era el fet de parlar amb les famílies per recollir els diners per a la festa de fi de curs, ja què havien pensat en contractar al pallasso “Cachirulo” per a fer jocs amb els infants. Finalment, abans del moment de precs i preguntes, s’havia d’aclarir el fet de la participació de la resta de grups en el projecte de rondallística dels grups del tercer nivell.
Sobre això em va sorprendre el fet de l’organització de l’equip docent, ja què una encarregada rotativa anava anotant el més rellevant de la reunió en la llibreta de reunions i en poc temps (30 minuts) tots els punts van estar aclarits.
Per altra banda, també vaig assistir a la reunió de pares amb el meu tutor de centre. Em va recomanar que tingués un guió estructurat quan n’hagués de fer alguna ja què en cas contrari es pot perdre el fil i allargar la reunió innecessàriament. Així doncs, el guió aquest cop era una mica llarg però amb bona estructuració la reunió no va durar gaire més de 40 minuts, fet que està molt bé per tal de no avorrir als pares i que desconnectin de la xerrada. Els punts a tractar eren: avaluació del trimestre anterior, la programació del vinent, les sol·licituds per les escoles, la festa de fi de curs, les activitats d’estiu i els materials que necessitaven per a aquest trimestre, entre altres.
A més a més, abans de començar va explicar-me el perquè del lloc escollit i el moment. Per començar va dir-me que havia escollit el menjador del centre, ja que és més espaiós que l’aula i més lluminós. A més a més, havia preparat una zona de jocs a la part de darrere per entretenir els infants que poguessin venir. També em va comentar que de vegades portava uns sucs i unes galetes per tal de fer més acollidora i càlida la reunió. Per altra banda, també em va dir que l’hora escollida era a primera hora de la tarda per tal de per possible l’assistència del major nombre de famílies.
És per això què en aquest cas les etiquetes a destacar són: Famílies, ja què la reunió va ser amb aquestes i em van acollir i preguntar com si fos una docent més del centre i no pas una practicant; i Espais i Temps, ja què vaig poder veure com preparar una reunió amb tota l’organització que això suposa: moment, lloc, punts a tractar, etc.
I fins aquí avui, que el dia ja ha set prou llarg.
Us deixo un article que m’ha semblat molt interessant sobre el control d’esfínters, tema tractat al final de la reunió amb les famílies dels infants que encara porten bolquers, per tal de preparar-los per a l’escola. Potser l’haureu d’imprimir, perquè no he aconseguit posar-ho dret. Espero que us agradi.
 

 
 
Petons i abraçades per tothom!
Patricia Pinar Roig
☺♥♪
____
BIBLIOGRAFIA:
-          ESCOLETA "ES FAMELIAR" (2014) "Material per a les xerrades de pares. Adéu bolquer". Santa Eulària del Riu, Eivissa.


lunes, 19 de mayo de 2014

Obstacles als que enfrontar-se...


Hola a tots i a totes de nou, estem al dia 32 de les meves primeres pràctiques i, encara que ja ho sabia, avui m’he adonat de debò de la importància d’una bona gestió, organització i convivència al centre després de la meva experiència viscuda.

Avui el meu tutor de centre m’ha dit que portés jo el grup durant tot el dia (jo ho havia altres vegades) i bé, deixant de banda que els infants, com és lògic, no em fan gaire cas si ell està present ja que és la seva figura de referència, avui m’he sentit realment frustrada.

El que havia de fer avui era senzill: portar el grup com les altres vegades i fer una mena de desdoblament de grup en què uns realitzarien joc lliure amb el tutor del grup i jo m’havia d’encarregar del petit grup d’infants que tenien alguns dibuixos individuals de tempera per fer. Però avui contàvem amb la presència de la Pedagoga Terapeuta de l’Equip d’Atenció Primerenca, així que érem tres mestres per a un grup de disset infants (tot una utopia en els temps que corren actualment). El meu tutor de grup li ha dit a la PT que qualsevol dubte de coordinació m’ho preguntes a mi perquè avui portava jo el grup.

Tot molt bé fins el moment en què l’infant que atén li tocava pintar. La PT moltes vegades fa treball en gran grup per a reforçar a l’infant al que atén. Jo li havia demanat que quedés amb el gran grup fent les activitats que estava fent, ja que el moment de pintar era curt i ja havia planejat la divisió de grup per tal de tenir més atenció a l’infant en qüestió. Quina va ser la meva sorpresa quan em vaig veure amb ella i quatre infants fent l’activitat de pintura i tretze dintre amb el meu tutor fent altres activitats pròpies de la PT.

Em veig frustrar molt, perquè encara que li vaig dir, ella va fer el que va voler i això, davant el meu tutor, podia semblar com que no em sabia coordinar bé. Hi ha que dir, que el meu tutor sempre em recomana que per fer una activitat pensi que la puc portar jo tota sola, perquè no sempre es té un mestre de suport que ajuda. Per això havia pensat aquella divisió de grup aquell dia, per tal de tenir l’infant amb NESE més ates durant el moment que li tocava.

Al final del dia, durant la retroacció de la jornada amb el meu tutor, li vaig comentar com m’havia sentit amb aquell incident i em va dir que tot havia ant com ell esperava que anés, que jo no ho havia fet malament (aquí ja cadascú que tregui les seves pròpies conclusions...).

Per això les etiquetes d’aquesta entrada avui seran Organització de Centre i Convivència. Perquè avui ha set el dia en que més clar m’ha quedat que la base principal per a poder dur a terme les activitats que es proposen no és tenir els recursos, que també, sinó saber organitzar-se amb el suport de moment per a no deixar els infants desatesos i per no crear moments de tensió entre els docents que eclipsen la bona convivència de tota la comunitat educativa.

I avui per acabar us deixo un vídeo que tracta sobre algunes claus per a millorar la convivència, per a què tingueu sempre en compte com fer per a que cada dia anar a treballar sigui tot un plaer per a vosaltres i per als vostres companys.
 


Una forta abraçada!!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪
____
BIBLIOGRAFIA:

-          Vídeo extret del següent link: https://www.youtube.com/watch?v=50nLv-7zymA

sábado, 17 de mayo de 2014

Anem a escoltar...la rondalla de la fada!


Hola a tots i a totes!

Ens trobem al dia 24 de les primeres pràctiques de Grau en Educació Infantil. Avui  tornarem a parlar del projecte de “Rondallística” que porten a terme els infants de 2 a 3 anys de l’Escoleta “Es fameliar” en la que estic aquestos mesos.

L’especial d’avui és que he set jo mateixa i tota sola qui ha preparat el moment de rondalla. L’altre vegada tenia un recolzament important, però aquest cop el meu company ha marxat i ho he fet sola. Recordeu el primer dia que vaig haver de contar un conte? Doncs els meus nervis estaven més o menys per l’estil, ja què no es tractava de contar la rondalla només al meu grup assignat, sinó a tot el cicle de 2 a 3 anys, igual que l’altre cop, però totalment sola.

Bé, com en el cas anterior (la “Bruixa”), hi ha que dir que jugava amb una mica d’avantatge, ja què amb el musical que vàrem realitzar l’any passat ja tenia una idea del que havia de dir sobre la “fada”, personatge que tocava avui i que vaig interpretar al musical; així que si en qualque moment havia d’improvisar almenys sabia que el que anava a dir era totalment coherent. A més a més, només es tractava de contar la rondalla, ja que en ser el primer cop que s’explicava, després no es feia el dibuix pertinent (aquest es fa el segon cop que es conta).

Dir també que com a mi m’agrada molt cantar i inventar-me cançons, vaig fer-ne una que resumia el que havia de quedar clar d’aquest personatge i fàcil per a què els nens i nenes l’aprenguessin.

El resultat global va ser molt bo i positiu, ja que aquest cop vaig recordar alçar més a la veu, mirar a tots i captar l’atenció de tot el gran grup. I el més impressionant: com la cançó la havia fet amb un ritme molt familiar per al nens, no els hi va costar res aprendre-la i van estar una bona estona al pati “tararejant” la cançó. De fet, el següent cop d’explicar la fada i pintar el seu dibuix encara la recordaven. Va ser molt gratificant i sorprenent per mi!

Per tant, com ja us podeu imaginar, les etiquetes de les competències d’avui són Col·laboració i Treball Col·laboratiu, ja què he preparat per als dos grups una activitat conjunta a partir d’un projecte que ja s’havia començat; i la tutora del grup 3B i jo ens havíem de coordinar per sortir a la vegada de l’aula i començar-la.

Bé doncs, fins aquí avui que no vull allargar-me. Comparteixo unes imatges del moment. No rigueu massa de mi...

Estem tots escoltant?


"Aquesta fada no té vareta,
el que té és un estel al cap
amb el que ella fa la màgia
per als nens que están escoltant..."


Una forta abraçada i fins un altre dia!!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪
____
BIBLIOGRAFIA:

-          Imatge de “La nostra rondallística” d’elaboració pròpia.

-          Resta d’imatges cedides pel tutor d’aula (les cares dels infants apareixen difuminades per raons de protecció de dades).

jueves, 15 de mayo de 2014

Parlem?


Hola a tots i a totes!

Avui us vull parlar d’una rutina que m’ha encantat i que es fa al centre on estic de pràctiques. Bé, ens trobem al dia 21 d’aquestes i aquesta activitat és el primer dia que he pogut veure-la. Es tracta del moment d’expressió lingüística.

A l’aula en què estic diàriament (infants de 2 anys i mig a 3), hi ha diversos nens de diverses procedències. En concret: dos marroquins que són bessons, un argentí, un nen de Paraguai i diversos nens de parla castellana a casa. És per això que el tutor, encara que els hi parli diàriament en català i els nens l’entenen perfectament, dedica un dia a la setmana d’expressió lingüística pura per a augmentar el lèxic dels nens que, en sortir de l’escoleta, no segueixen parlant el català.

En aquesta ocasió ho ha fet d’una forma molt original que ha captat l’atenció dels infants durant tota l’estona que hi ha dedicat; de fet, els infants després del pati han demanat més estona d’activitat en comptes de conte abans de la relaxació.

L’activitat constava del següent: el tutor de l’aula ha anat a buscar el teatre de titelles del racó de titelles del centre i ha portat un parell de titelles diferents com la caputxeta vermella, un ocell, la “Lulila dels “Lunnis””, etc. A més a més, ha penjat diverses fotografies a una paret a l’abast dels infants on apareixien objectes, menjars, vehicles, etc. Ha anat agafant un a un als personatges i mentre contava petits contes feia que “la titella” demanés a un infant en concret cada cop que li portés una fotografia d’allò que li demanava. Un cop l’infant atracava la fotografia al teatre de titelles feia verbalitzar la paraula de forma individual i després a tot el grup a l’hora.

M’ha semblat una molt bona idea per a treballar l’expressió lingüística, una forma diferent que capta fàcilment l’atenció dels infants i potencia el lèxic d’aquestos.

És per això que les etiquetes de les competències d’avui són: RUTINES, ja que parlem d’una activitat que es fa com a rutina amb el grup (normalment els dilluns); i ESTRATÈGIES COMUNICATIVES, ja que treballem expressió lingüística per a potenciar la parla dels infants del grup.

Un deixo un parell d’imatges que vaig fer durant l’activitat per a què un faceu una idea de l’originalitat d’aquesta activitat.

Col.locació de les imatges a l'abast dels infants.
 
 
Preparació del teatre de titelles davant l'assemblea per a l'activitat.


 Fins un altre dia!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪
____
BIBLIOGRAFIA:
- Imatges d'elaboració propia.
 

 

jueves, 17 de abril de 2014

Un poc d'ordre!


Aquesta entrada serà una mica el resum de la meva reflexió sobre l’anàlisi del meu centre de pràctiques. L’organització del centre ha set el tema que he escollit reflexionar perquè pel que he vist és una de les millors qualitats de “Es fameliar”.

Alguns ja saben que abans de començar les pràctiques en aquest centre, tenia una mica de incertesa, ja que al ser les primeres pràctiques que realitzem no es sabia que anava a trobar-me, no tenia experiència, etc., i per això potser tenia unes expectatives més bé baixes, pensant que moltes coses que hem donant de metodologia o de tracte amb els infants no s’esdevindrien mai, que és tot una utopia. Però com ja haureu observat amb les meves entrades, l’organització de gairebé tot el que hi ha al centre fa que aquest faci una tasca pedagògica perfecta.

El fet que aquest centre tingui una mica de “mala” fama degut a que no es molt conegut, ha fet que molta gent pensi que es de caire assistencial i no educatiu. Com ja he esmentat anteriorment això no és la realitat i des de la meva observació en les pràctiques puc dir que es un centre amb una finalitat totalment educativa, tenint projectes educatius per a cada nivell, amb les seves corresponents programacions d’aula les quals estan preparades al principi de curs per a poder realitzar-les i tenir-les a punt al llarg del curs escolar.

En lo referent al tracte als infants, tot l’equip docent es basa en una mirada activa amb els seus alumnes, deixant-los experimentar i desenvolupar-se per ells mateixos, sent un punt de recolzament i no els que guien les accions dels infants, per tant, el seu paper es de orientadors cap un bon aprenentatge, respectant els diferents ritmes dels infants i recolzant-se entre ells per a poder a dur a terme les diferents pràctiques. És cert que quan l’activitat té un objectiu concret, el rol del mestre queda més marcat per tal que l’activitat programada surti com s’ha planejat.

Per altra banda, i sent un punt molt important, està el fet dels recursos econòmics els quals no són molts, ja que des de la Conselleria no reben molta ajuda. Encara així, han aconseguit optimitzar-los mitjançant la realització de moltes activitats i administrant els materials de manera assequible però productiva. La cooperació de les famílies també ha fet això possible. En lo referent a la relació amb aquestes, tinc que dir que és molt bona ja que tal com s’ha esmentat molts cops a classe, la participació i implicació de les famílies es vital per a dur una continuïtat en el desenvolupament dels infants.

L’organització de l’espai, es un dels punts que per a mi te més mancances, com ja us haureu adonat en l’entrada anterior, necessiten o bé una sala de psicomotricitat més gran, o bé més recursos humans per a què tots puguin fer aquesta activitat.

Pel que fa a l’organització de l’equip docent, durant la cinquena setmana la directora es va reunir amb mi per tal d’explicar-me com portaven a terme tota la documentació anual del centre. Per tant, he de dir que encara que sabia que és i que ha de contemplar cada document (PEC, PAT, PAD, PGA, ROF, PLC, etc.), no sabia que anualment la Conselleria treu un llistat de mínims que ha de contemplar la documentació i, a partir d’aquest llistat, es modifiquen els existents o es confeccionen els nous. Amb aquest punt també aprofita per explicar-me dues coses importants: el protocol d’evacuació del centre en cas d’incendi i l’excepció que es realitza amb el centre amb l’entrega de les memòries, ja que aquestes les demanen per a setembre i el centre romana obert fins agost, per tant tenen una mica més de temps per entregar-les. És d’agrair això, no ho fan amb tothom, ja sabeu per on vaig...

Així que bé, amb aquesta entrada vull reflectir les etiquetes de les competències de ORGANITZACIÓ DE CENTRE i CONVIVÈNCIA. L’organització de centre perquè crec que amb la bona gestió que fa dels recursos i les meravelles que fan amb quasi res, és d’admirar la tasca docent impecables que realitzen al meu parer. A més a més, comentant amb altres companyes que estan de pràctiques també, he pogut comparar que la organització que tenen amb el personal és primordial per a una bona convivència. És per aquest motiu pel qual he escollit la competència de convivència, perquè crec que no només s’han d’organitzar horaris i espais, si no personal docent i materials, i més si aquests escassegen. A més a més, la xerrada que vaig tenir amb la directora, em va servir per conèixer el protocol d’evacuació, fet que afavoreix i assegura la convivència (a més de la supervivència).

I aquí parem avui, que s’ha fet llarg i tard i potser per la pròxima no us veig.

Aprofito per deixar-vos l’enllaç d’un bloc molt interessant, el de la Dàmaris Gelabert, que potser us serveix de gran ajuda per ensenyar i aprendre. També té cançons de bressol precioses per als vostres moments de relaxació i descans. Nosaltres les posem a l’escoleta i ajuden a relaxar als nens d’una forma increïble, afavorint la convivència a l’aula, feu-me cas...
 
http://damarisgelabert.com/wordpress/

Punxeu per anar al BLOC!
Us deixo també una de les canços que més m'agrada "EL NÚVOL DE LA SON"

 
Una abraçada forta!

Patricia Pinar Roig
☺♥♪

____
BIBLIOGRAFIA:
- Imatge extreta de la següent pàgina web: http://www.amazon.es/El-N%C3%BAvol-Son-Instrumental/dp/B008YVPAKM
- Enllaç al bloc de Dàmaris Gelabert: http://damarisgelabert.com/wordpress/
- Enllaç a la cançó "El núvol de la son": http://www.ritmic.com/damaris-gelabert-1339751/el-nuvol-son-12115559.html

Núvols grisos que eclipsen la claror...


Aquesta ha set la meva quarta setmana al centre, com ja porto gairebé un mes, tot comença a resultar-me més familiar. Però ha començat amb un gran entrebanc, el meu company de pràctiques ha hagut de deixar-les per causes laborals i m’he quedat tota sola. Per la meva sorpresa, encara havent-me quedat tota sola fent el treball d’un grup a més dels individuals la quantitat de treball és el mateix i les dates d’entrega d’aquestos també. Potser per això aquesta setmana estic una mica desmotivada. No entenc als “de dalt” i ja no només parlo per mi.

Aquesta entrada potser serà una mica grisa, fora de lloc i una mica crítica. Però començaré amb el que respecta a les pràctiques. Que en penseu si us dic que hi ha infants de dos a tres anys que assisteixen a una escola pública i que no poden fer psicomotricitat per manca de recursos HUMANS?

Si senyors i senyores, la Conselleria sap des de l’inici del curs que l’escoleta “Es Fameliar” compta amb dues baixes de personal indefinides i a hores d’ara encara no s’han cobert les places. Sabem que estem en temps de crisi i sabem que l’educació pública travessa per moments crítics, però si us plau, estem parlant d’infants de dos anys que s’estan desenvolupant i que la seva via principal d’aprenentatge és el moviment i les pròpies vivències. Com podem permetre que no puguin fer psicomotricitat per manca de personal?

El centre compta amb el material necessari i un espai dedicat exclusivament per a aquesta activitat. L’únic inconvenient és que l’espai és petit per a poder tenir 16 infants de dos a tres anys a la vegada. Per a poder fer psicomotricitat, els infants del nivell tres A i B haurien de fer desdoblament, anant mitja classe a l’aula preparada i mitja quedant-se a l’aula convencional fent un altre tipus d’activitat. Però això no és possible, perquè com he dit, hi ha dues places per ocupar que deixa al personal docent del centre ocupat i rotant en tot moment, fent recolzaments en el nivell tres d’una hora compartida per als dos grups. Us deixa bocabadats veritat? I com us quedeu si a més us dic que de vegades només hi ha una persona de recolzament només per als cinc grups? Així de trist és sí...tot per què des “de dalt” no volen... I per si us fèieu la pregunta: sí, jo em sento igual d’ignorada ara mateix pels “de dalt” meu.

Així que quan he estat observant la falta que realment els hi fa als nens i nenes de poder fer psicomotricitat, almenys una hora cada dos setmanes per poder treure energia i creativitat, m’han entrat ganes de voler ajudar d’alguna manera i com les normes són les normes i jo no em puc fer càrrec de mig grup encara que vulgui, he pensat que el meu projecte de millora serà la inserció de material al pati que propiciï el desenvolupament motriu dels infants; perquè si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya haurà d’anar a Mahoma...

Per tant ara mateix vull fer un crit als qui tinguin idees de materials que puguin afavorir la motricitat dels nens i nenes de dos anys, per ajudar-me a mi i a ells. I també vull alabar la tasca docent que realitzen els tutors del nivell tres A i B, que encara que no poden fer psicomotricitat, realitzen una gran quantitat d’activitats diferents, amb diferents materials que tracten de suplir aquesta manca en certa manera. A més a més, un altre punt destacable és el fet dels recursos econòmics els quals no són molts, i des de la Conselleria tampoc reben molta ajuda. Així que han aconseguit optimitzar tots els recursos dels que disposen administrant els materials de manera assequible i productiva, amb un mínim donatiu econòmic per part de les famílies.

Per això les meves etiquetes de competències assolides en aquesta entrada són: PSICOMOTRICITAT, per raons òbvies; i AUTOCONCEPTE PROFESSIONAL. Perquè si hi ha una cosa que he après amb aquesta entrada-crítica, és que o es té clar el que vols aconseguir i fas el possible per aconseguir-ho, o les inclemències que de vegades posa la vida tiraran per terra tots els teus propòsits. Aquests dos tutors han demostrat saber adaptar-se perfectament als recursos mínims fent realment obres d’art i meravelles, perquè tenen un propòsit clar, una línia a seguir i un gran repte; i això és el que vull arribar a saber fer jo.

Aquí us deixo un vídeo que realment motiva a seguir endavant amb les pràctiques, motiva a seguir aprenent per ser un bon mestre; perquè realment després d’aquesta entrada el que necessito és alguna cosa que em motivi a seguir...

Salut i alegria!



Patricia Pinar Roig
☺♥♪

____

BIBLIOGRAFIA:
- Video extret del següent link: https://www.youtube.com/watch?v=Li6tsRpm9gY