Un poc d'ordre!

Aquesta entrada serà una mica el resum de la meva reflexió sobre l’anàlisi del meu centre de pràctiques. L’organització del centre ha set el tema que he escollit reflexionar perquè pel que he vist és una de les millors qualitats de “Es fameliar”.

Alguns ja saben que abans de començar les pràctiques en aquest centre, tenia una mica de incertesa, ja que al ser les primeres pràctiques que realitzem no es sabia que anava a trobar-me, no tenia experiència, etc., i per això potser tenia unes expectatives més bé baixes, pensant que moltes coses que hem donant de metodologia o de tracte amb els infants no s’esdevindrien mai, que és tot una utopia. Però com ja haureu observat amb les meves entrades, l’organització de gairebé tot el que hi ha al centre fa que aquest faci una tasca pedagògica perfecta.

El fet que aquest centre tingui una mica de “mala” fama degut a que no es molt conegut, ha fet que molta gent pensi que es de caire assistencial i no educatiu. Com ja he esmentat anteriorment això no és la realitat i des de la meva observació en les pràctiques puc dir que es un centre amb una finalitat totalment educativa, tenint projectes educatius per a cada nivell, amb les seves corresponents programacions d’aula les quals estan preparades al principi de curs per a poder realitzar-les i tenir-les a punt al llarg del curs escolar.

En lo referent al tracte als infants, tot l’equip docent es basa en una mirada activa amb els seus alumnes, deixant-los experimentar i desenvolupar-se per ells mateixos, sent un punt de recolzament i no els que guien les accions dels infants, per tant, el seu paper es de orientadors cap un bon aprenentatge, respectant els diferents ritmes dels infants i recolzant-se entre ells per a poder a dur a terme les diferents pràctiques. És cert que quan l’activitat té un objectiu concret, el rol del mestre queda més marcat per tal que l’activitat programada surti com s’ha planejat.

Per altra banda, i sent un punt molt important, està el fet dels recursos econòmics els quals no són molts, ja que des de la Conselleria no reben molta ajuda. Encara així, han aconseguit optimitzar-los mitjançant la realització de moltes activitats i administrant els materials de manera assequible però productiva. La cooperació de les famílies també ha fet això possible. En lo referent a la relació amb aquestes, tinc que dir que és molt bona ja que tal com s’ha esmentat molts cops a classe, la participació i implicació de les famílies es vital per a dur una continuïtat en el desenvolupament dels infants.

L’organització de l’espai, es un dels punts que per a mi te més mancances, com ja us haureu adonat en l’entrada anterior, necessiten o bé una sala de psicomotricitat més gran, o bé més recursos humans per a què tots puguin fer aquesta activitat.

Pel que fa a l’organització de l’equip docent, durant la cinquena setmana la directora es va reunir amb mi per tal d’explicar-me com portaven a terme tota la documentació anual del centre. Per tant, he de dir que encara que sabia que és i que ha de contemplar cada document (PEC, PAT, PAD, PGA, ROF, PLC, etc.), no sabia que anualment la Conselleria treu un llistat de mínims que ha de contemplar la documentació i, a partir d’aquest llistat, es modifiquen els existents o es confeccionen els nous. Amb aquest punt també aprofita per explicar-me dues coses importants: el protocol d’evacuació del centre en cas d’incendi i l’excepció que es realitza amb el centre amb l’entrega de les memòries, ja que aquestes les demanen per a setembre i el centre romana obert fins agost, per tant tenen una mica més de temps per entregar-les. És d’agrair això, no ho fan amb tothom, ja sabeu per on vaig...

Així que bé, amb aquesta entrada vull reflectir les etiquetes de les competències de ORGANITZACIÓ DE CENTRE i CONVIVÈNCIA. L’organització de centre perquè crec que amb la bona gestió que fa dels recursos i les meravelles que fan amb quasi res, és d’admirar la tasca docent impecables que realitzen al meu parer. A més a més, comentant amb altres companyes que estan de pràctiques també, he pogut comparar que la organització que tenen amb el personal és primordial per a una bona convivència. És per aquest motiu pel qual he escollit la competència de convivència, perquè crec que no només s’han d’organitzar horaris i espais, si no personal docent i materials, i més si aquests escassegen. A més a més, la xerrada que vaig tenir amb la directora, em va servir per conèixer el protocol d’evacuació, fet que afavoreix i assegura la convivència (a més de la supervivència).

I aquí parem avui, que s’ha fet llarg i tard i potser per la pròxima no us veig.

Aprofito per deixar-vos l’enllaç d’un bloc molt interessant, el de la Dàmaris Gelabert, que potser us serveix de gran ajuda per ensenyar i aprendre. També té cançons de bressol precioses per als vostres moments de relaxació i descans. Nosaltres les posem a l’escoleta i ajuden a relaxar als nens d’una forma increïble, afavorint la convivència a l’aula, feu-me cas...

 

Punxeu per anar al BLOC!

Us deixo també una de les canços que més m'agrada "EL NÚVOL DE LA SON"

 

Una abraçada forta!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪

____

BIBLIOGRAFIA:
- Imatge extreta de la següent pàgina web: http://www.amazon.es/El-N%C3%BAvol-Son-Instrumental/dp/B008YVPAKM
- Enllaç al bloc de Dàmaris Gelabert: http://damarisgelabert.com/wordpress/
- Enllaç a la cançó "El núvol de la son": http://www.ritmic.com/damaris-gelabert-1339751/el-nuvol-son-12115559.html

Núvols grisos que eclipsen la claror...

Aquesta ha set la meva quarta setmana al centre, com ja porto gairebé un mes, tot comença a resultar-me més familiar. Però ha començat amb un gran entrebanc, el meu company de pràctiques ha hagut de deixar-les per causes laborals i m’he quedat tota sola. Per la meva sorpresa, encara havent-me quedat tota sola fent el treball d’un grup a més dels individuals la quantitat de treball és el mateix i les dates d’entrega d’aquestos també. Potser per això aquesta setmana estic una mica desmotivada. No entenc als “de dalt” i ja no només parlo per mi.

Aquesta entrada potser serà una mica grisa, fora de lloc i una mica crítica. Però començaré amb el que respecta a les pràctiques. Que en penseu si us dic que hi ha infants de dos a tres anys que assisteixen a una escola pública i que no poden fer psicomotricitat per manca de recursos HUMANS?

Si senyors i senyores, la Conselleria sap des de l’inici del curs que l’escoleta “Es Fameliar” compta amb dues baixes de personal indefinides i a hores d’ara encara no s’han cobert les places. Sabem que estem en temps de crisi i sabem que l’educació pública travessa per moments crítics, però si us plau, estem parlant d’infants de dos anys que s’estan desenvolupant i que la seva via principal d’aprenentatge és el moviment i les pròpies vivències. Com podem permetre que no puguin fer psicomotricitat per manca de personal?

El centre compta amb el material necessari i un espai dedicat exclusivament per a aquesta activitat. L’únic inconvenient és que l’espai és petit per a poder tenir 16 infants de dos a tres anys a la vegada. Per a poder fer psicomotricitat, els infants del nivell tres A i B haurien de fer desdoblament, anant mitja classe a l’aula preparada i mitja quedant-se a l’aula convencional fent un altre tipus d’activitat. Però això no és possible, perquè com he dit, hi ha dues places per ocupar que deixa al personal docent del centre ocupat i rotant en tot moment, fent recolzaments en el nivell tres d’una hora compartida per als dos grups. Us deixa bocabadats veritat? I com us quedeu si a més us dic que de vegades només hi ha una persona de recolzament només per als cinc grups? Així de trist és sí...tot per què des “de dalt” no volen... I per si us fèieu la pregunta: sí, jo em sento igual d’ignorada ara mateix pels “de dalt” meu.

Així que quan he estat observant la falta que realment els hi fa als nens i nenes de poder fer psicomotricitat, almenys una hora cada dos setmanes per poder treure energia i creativitat, m’han entrat ganes de voler ajudar d’alguna manera i com les normes són les normes i jo no em puc fer càrrec de mig grup encara que vulgui, he pensat que el meu projecte de millora serà la inserció de material al pati que propiciï el desenvolupament motriu dels infants; perquè si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya haurà d’anar a Mahoma...

Per tant ara mateix vull fer un crit als qui tinguin idees de materials que puguin afavorir la motricitat dels nens i nenes de dos anys, per ajudar-me a mi i a ells. I també vull alabar la tasca docent que realitzen els tutors del nivell tres A i B, que encara que no poden fer psicomotricitat, realitzen una gran quantitat d’activitats diferents, amb diferents materials que tracten de suplir aquesta manca en certa manera. A més a més, un altre punt destacable és el fet dels recursos econòmics els quals no són molts, i des de la Conselleria tampoc reben molta ajuda. Així que han aconseguit optimitzar tots els recursos dels que disposen administrant els materials de manera assequible i productiva, amb un mínim donatiu econòmic per part de les famílies.

Per això les meves etiquetes de competències assolides en aquesta entrada són: PSICOMOTRICITAT, per raons òbvies; i AUTOCONCEPTE PROFESSIONAL. Perquè si hi ha una cosa que he après amb aquesta entrada-crítica, és que o es té clar el que vols aconseguir i fas el possible per aconseguir-ho, o les inclemències que de vegades posa la vida tiraran per terra tots els teus propòsits. Aquests dos tutors han demostrat saber adaptar-se perfectament als recursos mínims fent realment obres d’art i meravelles, perquè tenen un propòsit clar, una línia a seguir i un gran repte; i això és el que vull arribar a saber fer jo.

Aquí us deixo un vídeo que realment motiva a seguir endavant amb les pràctiques, motiva a seguir aprenent per ser un bon mestre; perquè realment després d’aquesta entrada el que necessito és alguna cosa que em motivi a seguir...

Salut i alegria!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪

____

BIBLIOGRAFIA:
- Video extret del següent link: https://www.youtube.com/watch?v=Li6tsRpm9gY

Patufets, porquets, ratetes i pintors surten al carrer...

Ens trobem al dia 12 de les pràctiques: AVUI SORTIM DE RUA DE CARNAVAL!! Tots els membres que conformem l’escoleta ens disfressem i sortim al carrer per mostrar les nostres disfresses i gaudir dels espais exteriors tant polits que té el centre als seus voltants. Famílies, docents i infants ens anem al parc del pirata!

D’aquesta experiència he de dir que no pensava que les famílies anessin a col·laborar tant. Per un cop sortiré de la meva aula un instant i us contaré el que passa a la resta del centre.

La classe dels bebès són la classe dels “Patufets”, durant diversos dies, la tutora del grup ha convidat als pares a col·laborar amb l’elaboració de les disfresses, portant objectes, retallant teles, etc. El resultat? Els “cochitos” dels infants estaven decorats a mode de col i els nens i nenes anaven disfressats de pagesets i pagesetes, és a dir, de patufets i patufetes. La tutora i les mares de pageses i el conte den “Patufet” va cobrar vida en aquell instant.

Ens apropem a la classe de un any a un any i mig: “La rateta que escombrava l’escaleta”. He de dir que la predisposició de les famílies d’aquest grup i la creativitat de la tutora fan una combinació explosiva. La tutora va decidir fer uns tallers a les tardes, convidant a les àvies i als pares dels infants a col·laborar amb l’elaboració de les disfresses. L’aula es va plegar de ratolins i ratolines! Fins al mínim detall es podia observar en els vestits de les ratetes. Encara que semblaven més bé “Mickey i Minnie Mouse”, es podia observar a la perfecció quin era el motiu de la disfressa.

Fem un ull a la classe d’un any i mig a dos? La classe dels “Tres porquets”. Amb teles roses i gomaeva van aconseguir unes disfresses de poquets espectaculars i el més graciós és que els pares acompanyants i la tutora del grup es disfressaren de llops. Imagineu-vos el moment del conte...aquestes mares es menjaven els seus fills, si... però a petos que lo espectaculars que anaven!

I arribem al nivell tres, “La caseta de xocolata” i “Els aneguets lleigs” s’engalanen al més pur estil Dalí. Les bates, com ja he explicat en entrades anteriors, precioses i pintades pels propis infants, els barrets realitzats amb cartolina i paper crepé i tires de tela per al llaç del coll. Un bigoti pintat com el de Dalí i prepareu-vos, l’art surt al carrer amb aquests nens i nenes!

En aquest punt m’agradaria destacar el factor família, ja què, de la mateixa manera en què van col·laborar amb els demés grups, el nivell tres va preferir que fos una sorpresa en arribar el moment de la rua, ja que havien set els propis infants els que havien elaborat la seva disfressa i la sorpresa estava garantida.

És per això que, pel que fa a etiquetes de competències, avui m’agradaria destacar la de ESPAIS I TEMPS i FAMÍLIES. Espais i temps, perquè com he dit, la rua va ser fins al parc pirata que hi ha proper al centre, això vol dir que no l’equip docent no es centra únicament en l’espai que tenen per a fomentar el desenvolupament dels infants, si no que deixen clar que tot el que sigui proper i educatiu es pot aprofitar, ja que el parc pirata és conegut per tots els nens del poble i té unes condicions que afavoreixen el desenvolupament motriu dels nens. A més a més, les estructures que té estan ben delimitades per edat, per tal de no posar en perill als infants i informar als ciutadans. Jo el vaig conèixer aquell dia i penso que van saber aprofitar l’espai fora del centre més adient per al moment que era: Carnaval.

Per altra banda, també he escollit l’etiqueta de famílies per diversos motius. El primer, perquè m’ha sorprès positivament la col·laboració i les ganes de participar que tenen les famílies del centre, no pensava que això anés a ser així ni molt menys. Per altra banda, destacar que el recolzament per a material que ha tingut el nivell tres per part de les famílies dels infants ha set enorme, aportant les camises, els diners per a comprar la tella del llaç, el paper crepé, la pintura per pintar, etc. I, finalment, he escollit aquesta etiqueta perquè aquest va ser el primer moment des del començament de les pràctiques en què vaig poder apropar-me durant més temps amb les famílies i parlar sobre els nens, sobre les pràctiques (alguns es mostraven molt interessats) i per apropar-me una mica més a les famílies del meu grup, amb les que compartiré estones fins a juny.

I fins aquí per avui, que ja m’he allargat massa!

 

Us deixo una imatge molt que té a veure amb les disfresses del nivell tres, no anaven així disfressats exactament, però més o menys és com van acabar quan preparaven la seva disfressa.

 

Salut!!

 

Patricia Pinar Roig

☺♥♪

____

BIBLIOGRAFIA:

- Imatge extreta del link: http://images.cdn.fotopedia.com/flickr-4474731834-hd.jpg

 

 

Ella és la Bruixa...♫

Dia 10, primer dia des del començament de les pràctiques que portarem al grup durant més d’una activitat. Per tal de no angoixar-nos molt, ens donen els moments d’assemblea, esmorzar, rutines d’higiene, activitat de rondallística i sortida al pati. A partir del pati ja podíem tornar a respirar tranquils.

El meu company i jo ja sabíem que ens faríem càrrec del grup durant aquestes hores així que, com havíem de sincronitzar-nos per fer lles activitats alhora amb els dos grups, ens ho vam estar preparant durant dos dies.

Prepararem la rondalla de la “Bruixa”, del conte “Cantarelles a la llum de la nit” de Iolanda Bonet. A mi em semblava molt fàcil de contar, ja què casualment és el mateix conte que vàrem interpretar al musical de l’any passat amb el meu grup. Així que vàrem decidir que jo contaria la rondalla i el meu company guiaria l’activitat de pintar el dibuix, aquest cop amb retoladors. A més a més, li vaig ensenyar la cançó del meu musical al meu company i la vam interpretar conjuntament al final de la rondalla.

Bé, cal dir que la experiència va ser enriquidora. T’adones de la importància de saber organitzar-se i sincronitzar-se amb el mestre del mateix nivell si és que vols portar endavant un projecte compartit. A més a més, vàrem veure la dificultat que això suposa, ja que la diferència de mig any entre els infants del nivell tres A i B comporta una diferència abismal d’inversió de temps en les rutines. Mentre jo només havia de canviar tres bolquers i rentar mans, els meu company havia de canviar deu bolquers i rentar mans, és per això que, jo havia d’esperar a que estigués a punt per sortir proposant un joc als meus infants per no esperar asseguts durant quasi trenta minuts.

Després d’acabar amb les tasques que ens havien proposat, ens van fer una petita avaluació. Personalment em van dir que havia de projectar més la veu per a la següent vegada... i nosaltres que pensàvem que havia anat tot bé fins l’hora de pintar amb retoladors, on la falta d’experiència no ens va fer pensar en treure els colors més foscos que no permeten veure el dibuix i trenquen el paper quan els nens i nenes pinten amb tantes ganes. Això és un aspecte clau a millorar, bé...això i recordar que s’han de posar els taps dels retoladors de nou un cop no el fem servir més... J

Bé, bromes a part, ens vàrem sentir molt còmodes, vàrem adonar-nos-en de coses que fins aquell moment no havíem tingut presents i els nens s’ho varen passar molt bé escoltant la rondalla, de fet, durant l’estona del pati, encara s’escoltava algun nen cantant la lletra de la cançó que els hi havíem preparat. “Ella es la bruixa...ella es la bruixa...” es sentia pel pati una veueta cantar...

Ara, també he de dir que ens van gravar en vídeo fent-ho i a final de curs totes les famílies de “La caseta de xocolata” i “Els aneguets lleigs” tindran un recordatori del que això va ser.

Finalment, us deixo les etiquetes de competències que vull marcar avui i que per mi han set: DISSENY i TREBALL COL·LABORATIU. En primer lloc, disseny l’he escollit perquè entre el meu company i jo vàrem dissenyar com faríem la rondallística, l’activitat de pintura i com ens sincronitzaríem fins l’hora en què els nostres tutors reprenguessin de nou el control. El treball col·laboratiu la he escollit perquè penso que és la competència que més he dut a terme amb aquesta activitat i la seva preparació. A més a més, no només hem col·laborat el meu company i jo, si no que penso que també he col·laborat amb els propis tutors, ja què el projecte de rondallística l’han pensat ells i nosaltres hem volgut aportar el nostre gra de sorra per fer-ho amb conjuntament.

I això és tot per avui... us deixo una imatge del conte de Iolanda Bonet, a la que des d’aquí li envio una gran abraçada i li dono les gràcies per aquesta meravella de conte. La imatge és de la plana de la bruixa, ja que és la que vam contar nosaltres... espero que us agradi.

 

Una abraçada!!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪

____

BIBLIOGRAFIA:
- Imatge d’elaboració pròpia extreta del conte de Iolanda Bonet i Marí “Cantarelles a la llum de la nit”. Editorial Mediterrània-Eivissa. Premi de Narrativa Infantil Ciutat d’Eivissa 1996.

Explosions de colors i rialles.

Ens trobem al quart dia de pràctiques, avui anem a preparar la disfressa per a carnestoltes. El nivell tres A i B ens disfressem de pintors. Al meu company i a mi es pregunten si volem ajudar a preparar l’activitat i acceptem de bona gana.

L’activitat sembla senzilla però amb el que es tracta de fer, pot semblar una idea fora de les expectatives d’un docent que vulgui tenir el grup i l’activitat controlats en tot moment.

Els tutors de cada grup han demanat a les famílies que portin una camisa blanca vella per als infants. Això farà de bata dels pintors. I clar, com a bons pintors, la bata sol estar bruta de pintura i això és el que anem a fer de la forma més divertida possible.

El meu company i jo anem amb tots els colors de pintura que trobem cap a la bugaderia i comencem a fer experiments. Mesclem i mesclem colors dins de pots de “spray” amb una mica d’aigua per tal de fer la pintura més líquida i que no hi hagi problemes a l’hora de fer l’activitat.

Un cop hem creat colors i hem emplenat pots, anem cap al pati, i amb enganxat cordes als arbres fem una xarxa de camises penjades a punt d’embrutar d’art. Disposem els pots amb colors davant d’aquestes, a terra, creant un escenari vistós i suggerent per als nens i nenes que arribaran en breus instants: les rialles estan assegurades.

Quan arriba el moment de començar a fer l’activitat, els infants es van trobar amb por de començar, les seves cares expressaven clarament la idea de “de debò ens deixeu embrutar i no ens castigareu?”. I no és per menys, l’activitat consistia en embrutar de pintura aquelles camises blanques i impol·lutes que els pares els hi havíen deixat. Tot un espectacle per als sentits.

Ens vàrem sentir molt còmodes preparant l’activitat i ajudant als infants a dur-la a terme i el resultat va ser espectacular. Veure la satisfacció dels nens i nenes en “destrossar” una cosa dels adults de la forma en què volguessin i sense pensar el possibles represàlies et da adonar-te que, de tant en tant, et fa sentir molt be trencar les normes i “portar-te malament” per passar una bona estona.

Música, color, rialles i joc en un escenari natural per preparar una festa de disfresses, que hi ha millor? Bé sí, potser que existís la màgia i no s’hagués de recollir i rentar tot després de la explosió de color... però de veritat que veient lo bé que s’ho varen passar, això és en el que menys penses quan acabes.

És per això que les etiquetes de les competències assolides en aquesta entrada són COL·LABORACIÓ i ACTITUD ÈTICA DOCENT. Col·laboració penso que està clar, vàrem ajudar als tutors a preparar l’activitat que havien pensat ells mateixos per als infants. L’actitud ètica docent la marco perquè, com he dit, penso que de tant en tant els infants agraeixen que se’ls deixi trencar les normes, que els límits no estiguin tant marcats i encara que l’actitud ètica del docent sigui establir unes pautes de comportament i convivència, quan aquestes es treuen per un instant es poden veure potencialitats ocultes dels nens que, durant el dia a dia, poden quedar mitjanament eclipsades per aquestes normes.

Aquí us deixo una imatge de com va quedar l’escenari que vàrem muntar per a l’activitat, ja voreu que us entraran ganes també de voler fer-ne una d’igual.

 

 

Espero que us hagi agradat la idea.

Una abraçada a tots!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪

 ____

BIBLIOGRAFIA:

- Imatge d'el·laboració propia.

 

 

 

Primera setmana: d'observació activa a l'acció!

Bon dia a tots des del centre d’educació infantil “Es fameliar”. Sóc na Patricia Pinar, estudiant de tercer curs de Grau d’Educació infantil de la Universitat de les Illes Balears. Les pràctiques han començat i poc a poc amb aquest diari aniré compartint amb tots vosaltres les experiències que he anat vivint des de la meva arribada al centre.

La primera setmana, com passa amb la majoria suposo, va ser més bé d’observació. Adaptar-se a un lloc nou que ja té un funcionament adquirit no és fàcil! Però va anar molt bé.

Començo el tercer dia de pràctiques i...quina por! Només d’entrar em diuen que hauré de contar un conte per a fer la relaxació! Ja? Si només porto tres dies! I clar, davant la queixa...també em fan fer l’assemblea inicial...per això d’anar perdent la por, ja sabeu...

Que com em vaig sentir? Bé, al principi estava molt amoïnada, no coneixia els contes que hi havia a l’aula, no tenia temps de llegir-me’ls tots i preparar-me el que més m’agradés... tampoc podia fer-ne un sense il·lustracions, perquè els infants es recolzen molt en aquestes per poder imaginar-se la història que estan escoltant. I no només això... també havia de passar llista i fer l’assemblea amb tot el que això comporta! De ser observadora activa vaig passar a fer coses, i el tercer dia!!

Bé, he de dir, que un cop va passar el moment d’assemblea, tot va a començar a rodar. L’assemblea havia sortit bé, per ser la primera, prou passable... i vaig agafar prou confiança. Però em quedava el repte del conte. Em sentia amb vergonya, pensava que no podria treure la meva vergonya per contar un conte a aquells setze infants nous i que encara no m’escolten. Però hi ha que veure com ho agraeixen. Quina sorpresa per mi! Els hi encanten els contes i gairebé els fan ells quan intervenen, i sobre tot hi ha que veure com d’acostumats estan a seguir la rutina, que només d’acabar es van posar a descansar sense haver de dir res! Una meravella!

En conclusió, els primers dies tot es fa un món, penses que no arribaràs a les expectatives que tu mateixa t’has marcat o penses que tenen de tu. Però el meu tutor d’aula m’ho va dir: ho has fet millor de lo que m’esperava! Això, almenys, dolent no és! I dona seguretat i confiança per seguir provant i creixent cada dia com a docent...

Per això les etiquetes de les competències assolides en el dia d’avui són RUTINES i APRENENTATGE AUTÒNOM, perquè vaig dur a terme tota sola dues rutines d’aquell dia com l’assemblea i el conte d’abans del descans. A més a més, com ho vaig fer tota sola (almenys el fet de preparar-me el conte) va ser la meva poca experiència la que em va guiar una mica com fer-ho i em vaig adonar que un punt molt important per a la realització que qualsevol activitat amb els infants comença per saber escoltar-los, perquè ells també saben el que volen escoltar i t’ajuden a guiar el vaixell en el què tots hi naveguem.

I parlant d’aigua, el conte que vaig contar anava de peixos...us sorprendríeu si sabéssiu la quantitat de noms de peixos que aquests infants es saben amb dos i tres anys... o vosaltres sabeu posar-li cara a un rap pescador així d’entrada? Bé doncs, us deixo el malèfic rap pescador del conte, per a què veieu per què s’ho saben.

 

 

EL RAP PESCADOR

Aquest rap de boca grossa

té un aspecte molt curiós.

Els altres peixos admiren

el seu bastó lluminós.

(extret del propi conte)

 

 

Una abraçada i fins la pròxima!!

Patricia Pinar Roig

☺♥♪



____
BIBLIOGRAFIA:
- Imatge d'elaboració propia.